L'imparcial a Metròpolis

Un altre dels poemes que formen part del cicle “l’imparcial”, és el que trobareu a continuació. En aquest cas es tracta d’un breu poema inèdit, d’una excepcional modernitat si tenim en compte l’any en què fou escrit, en el qual “l’imparcial” no apareix com a personatge sinó com a observador intrínsec.



L’imparcial a Metròpolis

Sent cada cop sec
del sord batec
d’una ciutat de possibles.
Entre calçades d’excuses
i cruïlles de criteris,
déus bords
erren superbs,
exhibint auris prismes,
sacs curulls de fins
i escassos misteris.


(parís, 1901)