Rastre a Bratislava

Des que va començar aquesta investigació, els membres de l'equip hem considerat vàries hipotesis sobre el que va fer Frederic Pella entre 1902 i 1918. Actualment, i després d'una minuciosa tasca, tenim indicis per creure que el poeta estigué vivint a Sant Petersburg fins que esclatà la revolució. Certes pistes ens porten a considerar la possibilitat de que formés part del moviment Nihilista Revolucionari. Tot i així, aquesta informació es basa en una sèrie de conjectures que encara no han estat degudament contrastades, per tant, ens guardarem de publicar res al respecte fins que els resultats de la nostra investigació siguin irrefutables.

De moment podem estar segurs d'una cosa, i és que el 1904, tan sols dos anys després de perdre-li la pista a París, Frederic Pella publicà un poema en un fulletó literari a Bratislava.

Sabem ben poc sobre quan de temps s'estigué a la capital eslovaca i de quins cercles hi freqüentà. De fet tot el que podem assegurar és que tingué contacte amb el jove Stefan Czerepok. Eren època d'avantguardes, i a Stefan Czerepok, poeta oblidat, pintor mediocre i editor del pretenciós fulletó Pruzného, li degué semblar que incloure un poema en un idioma que no comprenia ningú tenia quelcom de trencador. O això o quedà fascinat per la sonoritat jocosa dels sis versos que li entregà aquell boemi excèntric que venia de París. De fet, la curta carrera literària de Czerepok (morí tísic als vint-i-nou anys) dona molta més importància a la sonoritat dels textos que al seu significat, fins al punt de que en el seu darrer llibre de poemes titulat Tata Bataz, ni tan sols empra paraules amb significat, sinó, tal com ell mateix explica al pròleg, "sil·labes lliures".

La veritat és que no sabem res més del que Pella féu en aquella ciutat, ni en quina mena de cercles degué moure's. Un poema en un fulletó intrascendent i el silenci, això és tot. Tanmateix, Bratislava sembla una més que possible parada en l'hipotètic viatge del nostre poeta cap a Rússia.

El poema publicat a Pruzného és el següent, i malgrat pugui diferir formalment de bona part de l'obra coneguda de Pella, la presència de l'instant com a subjecte és genuïnament Pellesca.

És l’instant el que ens pertany,

i no calen intèrprets:

sorprèn,

colpeja el clatell

i de cop som a fora

somrient.

(Bratislava, 1904)

Reverberacions

Pel que sembla s'està començant a reivindicar públicament la figura de Frederic Pella.

Els responsbles de la sèrie que barreja documental i ficció, CROATAN, parlen molt encertadament del geni en aquest capítol dedicat a Ramon Mas. De totes maneres ens veiem obligats a desmentir que aquest individu sigui el verdader nét de Frederic Pella, encara que ell en repetides ocasions hagi afirmat el contrari.

L'imparcial a Metròpolis

Un altre dels poemes que formen part del cicle “l’imparcial”, és el que trobareu a continuació. En aquest cas es tracta d’un breu poema inèdit, d’una excepcional modernitat si tenim en compte l’any en què fou escrit, en el qual “l’imparcial” no apareix com a personatge sinó com a observador intrínsec.



L’imparcial a Metròpolis

Sent cada cop sec
del sord batec
d’una ciutat de possibles.
Entre calçades d’excuses
i cruïlles de criteris,
déus bords
erren superbs,
exhibint auris prismes,
sacs curulls de fins
i escassos misteris.


(parís, 1901)

L'imparcial i el suicida

L’obra que presentem a continuació forma part d’una sèrie de dotze poemes, protagonitzats tots ells per un observador misteriós a qui Pella anomenà l’imparcial. Aquests daten del període que el poeta passà a París (1901-1902), i foren escrits amb només vint-i-un anys. Són una bona mostra de l’obra més primerenca i immadura de Frederic Pella, on, malgrat el poeta encara no havia assolit la plenitud de la seva lírica, ja s’hi observen referències a algunes de les seves obsessions i certs elements característics del que seria el seu particular estil.

D’aquests dotze poemes sobre “l’imparcial”, als originals dels quals hem tingut accés gràcies als descendents del poeta, tan sols tres foren publicats. Aquests s’inclogueren al número 14 de la revista d’art Gridato Aveste (Napoli, novembre de 1931) i són, pel que s’ha pogut esbrinar fins la data, la primera mostra de la poesia de Pella que fou editada.
El poema que segueix és un dels tres publicats.

L’imparcial i el suïcida


Es fon amb sa càrrega i mor, de nit,
vora el pont que trenca el riu.

Un tros enllà,
rera un pi sec a punt d’estella,
l’imparcial,
ho atalaia i somriu,
fent guimbar el puny
mentre murmura un fetill.

D’un bot s'arramba al cabal
i cerca la petja d’un instant
l’existència del qual
fou precisada
molt abans del salt.



Frederic Pella (París 1901)

L'agitada vida del poeta

L’any 1880, Frederic Pella Bosch, neix a Taradell (Osona), fill d’una familia de propietaris rurals d’afinitats carlistes. Després d’una educació fortament religiosa al col•legi Sant Miquel dels Sants de Vic, Pella trenca amb la vida que se li havia imposat. A l’edat de 14 anys, desobeint els seus pares, se’n va a la capital. Allà vagabundejarà durant uns anys, movent-se entre els delinqüents comuns de la Barceloneta i la bohèmia més tronada de l’època. En aquesta època entaula una forta amistat amb l’escultor Manolo Hugué.

L’any 1901, acompanyant el seu amic escultor, Frederic Pella es trasllada a París. Tanmateix, segons paraules del mateix Manolo Hugué, l’any següent, donant per impossible la seva adaptació a la capital francesa, Frederic Pella emprèn tot sol un viatge cap al nord. Per desgràcia, el seu rastre, durant els anys que van de 1902 a 1918, encara se’ns fa difícil de seguir. Tenim vàries hipòtesis sobre la ruta que va seguir i el que hi va trobar, de totes maneres, com que només són asseveracions no demostrades, evitarem posar-les en aquesta biografia.

Tornem a tenir noticies del poeta el 1919, quan, amb 39 anys, apareix entre la colla d’artistes i radicals, pròxims a Gabrielle d’Annunzio, que pren la ciutat de Fiume (actualment Rijeka, a Croàcia) declarant-la Estat Lliure, i entrant en guerra amb Itàlia. El 1920, quan les idees feixistitzants de d’Annunzio ja comencen a aflorar i Fiume ha sucumbit davant Itàlia, Pella emprèn el seu darrer viatge, travessant tota la península itàlica en direcció a Nàpols, on s’instal•larà fins la seva mort.

A Nàpols contreu matrimoni amb la jove Fabiana Ambroggio, amb qui tingué una filla, Carlota Pella (Nàpols1924- Barcelona1997).

Els darrers anys de la vida del poeta, malgrat el seu entorn familiar, no estan absents de misteri. Encara que “vivia ostentosament i gastava com un senyor” no se li coneix ofici de cap mena, i a Nàpols corren infinitat de rumors sobre les pràctiques ocultistes amb que, suposadament, satisfà les peticions de certs potentats de la ciutat. També és en aquesta època que comença a publicar els seus poemes (la majoria dels quals escrits molts anys abans) en revistes d’art locals. Poemes, escrits en català originalment, que són traduïts a l’Italià pel mateix autor. La publicació d’aquests poemes, cada cop més freqüent a partir de 1931, fa que es dispari, en cercles molt reduïts, un fort interès per l’autor.

L’any 1933, amb cinquanta-tres anys d’edat i deixant una filla de 9 anys i una viuda de trenta set, és trobat mort, amb les mans tallades, al moll número quinze del port de Nàpols. Malgrat les causes de la mort puguin semblar poc clares, tot fa pensar que es tracta d’alguna mena de venjança per part de la màfia portuària.

Presa de possessió

Els responsables d’aquest blog estem portant a terme una investigació sobre la figura de Frederic Pella amb la intenció de recollir-la en un llibre. Mentrestant, a mida que les nostres investigacions proliferin, n’anirem incloent els resultats en aquest blog. De moment podem anunciar que tenim uns quant originals del Poeta, inèdits en la seva pràctica totalitat, alguns dels quals seran publicats en aquest blog; així com també els primers estudis sobre aspectes concrets de la seva vida.

A part, animem a qualsevol persona que tingui informació que pugui ajudar-nos a esclarir els nombrosos punts foscos que encara tenim sobre la vida i obra de Pella, que es posi en contacte amb nosaltres a través del nostre mail:

fredericpella@gmail.com